Gironí, amb la llicenciatura en dret gairebé acabada i a punt de complir un quart de segle. Ell és en Rafel Fàbrega, un atleta que reconeix que els últims mesos ha perdut alguns quilos “i no només quan cago”. Segon d’una família de set germans el seu aspecte és el d’un jove com qualsevol altre: samarreta, texans i barba descuidada. Els qui l’envolten el descriuen com un tio carismàtic, divertit, afable i força imaginatiu.
Marc Cassany: Explica’ns qui és en Rafel Fàbrega.
Rafel Fàbrega: Ho acabes de fer tu.
MC: Sí, tens raó. Quant fa que corres?
RF: Professionalment farà uns…
MC: Espera, professionalment?
RF: És un dir.
MC: No comencem sisplau.
RF: D’acord, fa pocs mesos que m’hi dedico més seriosament.
MC: Sempre muntanya o també trepitges l’asfalt?
RF: Practico les dues modalitats, però on realment gaudeixo és a la muntanya. Curses d’asfalt només faig les de casa: Carrer Nou, Corte Inglés i Esports Parra. En canvi he participat en curses de muntanya molt prestigioses com la warclubs run o la trescada de Riells del Montseny.
MC: Què entens per prestigi?
RF: De fet l’any passat cap corredor no em va avançar durant l’Ultra Trail del Montblanc.
MC: No hi vas participar.
RF: Jo només constato una dada totalment objectiva.
MC: Parla’ns de l’alimentació, un tema fonamental.
RF: És un tema que em preocupa especialment, hi ha molta desnutrició arreu del món.
MC: Jo em referia a l’alimentació dels esportistes.
RF: No menjo mai kebabs en els avituallaments.
MC: Molt bé, deixem-ho. Què és el que menys t’agrada d’aquest món de les curses de muntanya?
RF: Segurament els compromisos publicitaris amb els patrocinadors.
MC: Però si tu no en tens de patrocinadors.
RF: Per això mateix.
MC: Aviat publicaràs el teu primer llibre.
RF: Sí, es titularà “Córrer o no viure” i la portada serà un primer pla de la meva cara.
MC: No és massa descarat?
RF: En quin sentit?
MC: El llibre d’en Kilian Jornet es diu “Córrer o morir” i la portada és igual.
RF: Prefereixo parlar de llibres complementaris.
MC: Quin consell donaries a la gent que comença a córrer?
RF: Que vigili amb les rampes i el flat hahahaha
MC: A mi no em fa gràcia.
RF: Doncs a tota la gent que t’avançava segur que sí.
MC: Calla.
RF: No t’enfadis va.
MC: Quin és el teu proper gran repte?
RF: Trobar una samarreta que no m’irriti els mugrons.
MC: Tu sempre apuntes molt amunt.
RF: És la vida que he escollit.
MC: He sentit que prepares un projecte, el “Súbdits of my life” i que t’has proposat pujar a Sant Miquel sense oxigen i només amb 4 xerpes que t’ajudin.
RF: De moment tot són rumors però no nego que em faria molta il•lusió.
MC: Alguna cosa més?
RF: Sí. Per afrontar una cursa llarga sempre sentireu que heu de portar un paravents, gels, frontal, manta tèrmica i un xiulet, però el que realment pot salvar-vos la vida és un paquet de kleenex o directament un rotlle de paper higiènic.
Una ciutat: Sant Adrià del Besos, quan cau el sol Un viatge: Iran, a l'hivern Un plat: qualsevol d'Ikea, immillorable relació qualitat-preu Un personatge admirat: Enric Marco Un esportista: Gabri Un llibre: quasevol evangeli apòcrif Una cita cèlebre: m'és igual si estic amb la noia indicada Un somni: que s'acabi la fam al primer món
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada