dijous, 19 de setembre de 2013

“Em vaig comprar unes vambes per poder sortir en aquest bloc”

Avui conversem amb un artista que té un talent per l’esport inversament proporcional al que té per l’art. Ell sempre en culparà el seu pas per l’handbol, un esport que en aquella època practicaven els nens amb més problemes d’integració (en Rafel també en feia).
Després de deixar enrere els seus anys sabàtics per trobar-se a ell mateix, deixar de fumar, treure’s el carnet de conduir i posar-se moreno (amb poc èxit, tot s’ha de dir) avui ja és un autor consagrat que ha exposat a les millors galeries a l’aire lliure de la platja de  Blanes.

Marc Cassany: Encara no em puc creure que hagi accedit a fer això.

Jordi Fernández: El què?

MC: Això, entrevistar-te.

JF: Per què ho dius, què passa?

MC: Tio que tu has anat a córrer tres dies i aquest bloc té un prestigi que no puc posar en risc perquè a tu et faci gràcia sortir-hi.

JF: Ja però jo m’ho curro saats.

MC: He d’admetre les teves bones intencions, com a mínim t’has comprat unes vambes.

JF: En principi només ho vaig fer per poder sortir en aquest bloc però qui sap, potser un dia em pica per fer-les servir.

MC: Doncs estaria molt bé perquè evitaries fer la cursa del Carrer Nou al costat d’una dona embarassada i un avi, com l’any passat.

JF: Eren molt bona gent, no et passis. Com es nota que Júpiter avui s’ha alineat amb Venus, els escorpí salteu a la mínima.

MC: Escolta Cristo Rey no comencis sisplau.

JF: Quin dia vas néixer? Necessito l’hora exacta també.

MC: Que no collons!

JF: Tu t’ho perds...

MC: Per cert les vambes són per pronador, supinador o neutre?

JF: Són Nike.

MC: Perfecte.

JF: El que m’agrada molt d’aquestes que m’he comprat és que tenen cordons, l’any passat al Carrer Nou anava amb unes amb velcro i vaig perdre el xip.

MC: Carai quin nivellàs. Ara que hi penso, podríem recordar l’episodi d’en Ben Johnson.

JF: No em sona.

MC: Clar que et sona capullo.

JF: Gens ni mica.

MC: Classe de física, tercer o quart d’ESO, parlàvem de l’acceleració i el professor, a tall d’anècdota, va explicar-nos que en Ben Johnson no tenia la millor arrencada però després igualment els superava a tots i arribava el primer. I tu vas aixecar la mà per preguntar si era perquè tenia un cotxe millor.

JF: Jo he vingut a parlar del meu llibre.

MC: Quin llibre? Has escrit un llibre tu també?

JF: Què va, què va! Però és que sempre havia volgut dir aquesta frase.

MC: Genial. Centrem-nos en l’atletisme va, tens algun corredor preferit?

JF: El negre aquell.

MC: No sé per què ho intento...

JF: Si vols te’l puc dibuixar.

MC: Tranquil deixa-ho estar. Doncs no ho sé, a veure... tens algun repte o alguna cosa així en ment?

JF: Estic dissenyant un joc d’ordinador.

MC: De córrer collons, de córrer!

JF: Ah, de córrer no. L’únic que sé segur és que aquest any no penso pagar la inscripció del Carrer Nou, quina ràbia em va fer veure que es podia córrer sense pagar.

MC: Una curiositat ja per acabar, si finalment es convoca el referèndum tens decidit el sentit del teu vot?


JF: M’inclinaria pel sí, per lluitar contra les màfies cal legalitzar la prostitució.


dilluns, 16 de setembre de 2013

Primer avís

Som "Els pitjors corredors europeus" així que sisplau deixa de portar-nos la contrària. Primer avís.


dilluns, 9 de setembre de 2013

Preparar una ultra trail amb garanties

Víctor Jamela: Només el temps dirà si el fenomen de les carreres d’ultra resistència és quelcom passatger o realment aquest esport manté el gruix d’esportistes professionals i aficionats que el practiquen. Avui volem saber-ne una mica més amb un esportista gironí que assegura ser un gran expert en la matèria. Hi ha vida més enllà d’en Kilian Jornet i les comarques gironines ho demostren amb atletes com en Marc Pinsach, en Toti Bes, l’Arnau Julià i el mateix Marc Cassany.
Del grup de corredors de Girona a qui veus més preparat per rivalitzar amb en Kilian?

Marc Cassany: És una pregunta molt complicada, tots quatre som grans campions però ell sempre sembla estar un esglaó per sobre la resta.

VJ: Quina és l’ultra trail més llarga en la qual has participat?

MC: L’ultra de Riells del Montseny, 24 quilòmetres amb desnivells duríssims.

VJ: 24 quilòmetres? Vols dir que això és una ultra trail?

MC: No?

VJ: Diria molt que no.

MC: Ara m’has ben cardat.

VJ: Llavors tu no has fet cap ultra trail.

MC: Sembla que no doncs, quines coses eh...

VJ: Què fem doncs, continuem o ho deixem aquí? És que explicar com preparar-la si resulta que no l’has fet...

MC: Home ja que hi som jo tiraria endavant i avall. El món és ple de farsants que opinen de temes que desconeixen.

VJ: Segur doncs?

MC: Sí, sí! El meu germà diria que n’ha fet alguna i he vist molts vídeos al youtube.

VJ: D’acord, d’acord. Quant temps es necessita per preparar una ultra amb garanties?

MC: Entre 6 mesos i 5 anys.

VJ: Podries concretar una mica més?

MC: És complicat, depèn de molts factors. Si fumes, tens problemes amb l’alcohol, pots fer servir la teva papada de coixí i els caixers del McDonals et saluden pel nom et costarà més que si ets més aviat prim i portes una vida sana.

VJ: I l’entrenament també és bàsic.

MC: No pots fer una ultra si abans no has entrenat.

VJ: Clar, fa la pinta que cal estar preparat.

MC: Sí, sí, molt.

VJ: Anar a córrer, fer estiraments…

MC: Exacte.

VJ: Bé, bé.

MC: Sí.

VJ: Comença la cursa i per endavant ens esperen moltes hores d’esforç físic, caldrà anar bevent i menjant imagino.

MC: Sí, sí. Menges quan tens gana i beus quan tens set.

VJ: Clar.

MC: I a vegades pares a fer pipí.

VJ: Ah, està bé.

MC: Sí.

VJ: Tantes hores corrents deuen esgotar.

MC: Clar, si estàs molt cansat vas més a poc a poc.

VJ: M’ho imagino.

MC: Després si et recuperes pots tornar a córrer més ràpid.

VJ: I quan arribes a la meta deus estar molt content.

MC: Sí, molt content i molt cansat.

VJ: Votes a Iniciativa?

MC: Com!? Joder no eh! Osti no, no, no fotis. Que va joder.

VJ: Saps que hi haurà gent que et dirà que aquesta entrevista és una merda comparada amb la d’en Rafel...

MC: Sí, l’home és un llop per a l’home.

VJ: És teva aquesta?

MC: No, no, és d’un ultra fondista anglès que no recordo el nom.

VJ: Moltes gràcies pels teus savis consells carregats d’experiències.


MC: Un plaer.