Avui conversem amb un artista que té un talent
per l’esport inversament proporcional al que té per l’art. Ell sempre en
culparà el seu pas per l’handbol, un esport que en aquella època practicaven
els nens amb més problemes d’integració (en Rafel també en feia).
Després de deixar enrere els seus anys sabàtics per trobar-se a ell mateix, deixar de fumar, treure’s el carnet de conduir i posar-se moreno (amb poc èxit, tot s’ha de dir) avui ja és un autor consagrat que ha exposat a les millors galeries a l’aire lliure de la platja de Blanes.
Després de deixar enrere els seus anys sabàtics per trobar-se a ell mateix, deixar de fumar, treure’s el carnet de conduir i posar-se moreno (amb poc èxit, tot s’ha de dir) avui ja és un autor consagrat que ha exposat a les millors galeries a l’aire lliure de la platja de Blanes.
Marc Cassany: Encara no em puc creure que hagi
accedit a fer això.
Jordi Fernández: El què?
MC: Això, entrevistar-te.
JF: Per què ho dius, què passa?
MC: Tio que tu has anat a córrer tres dies i
aquest bloc té un prestigi que no puc posar en risc perquè a tu et faci gràcia
sortir-hi.
JF: Ja però jo m’ho curro saats.
MC: He d’admetre les teves bones intencions,
com a mínim t’has comprat unes vambes.
JF: En principi només ho vaig fer per poder
sortir en aquest bloc però qui sap, potser un dia em pica per fer-les servir.
MC: Doncs estaria molt bé perquè evitaries fer
la cursa del Carrer Nou al costat d’una dona embarassada i un avi, com l’any
passat.
JF: Eren molt bona gent, no et passis. Com es
nota que Júpiter avui s’ha alineat amb Venus, els escorpí salteu a la mínima.
MC: Escolta Cristo Rey no comencis sisplau.
JF: Quin dia vas néixer? Necessito l’hora
exacta també.
MC: Que no collons!
JF: Tu t’ho perds...
MC: Per cert les vambes són per pronador,
supinador o neutre?
JF: Són Nike.
MC: Perfecte.
JF: El que m’agrada molt d’aquestes que m’he
comprat és que tenen cordons, l’any passat al Carrer Nou anava amb unes amb velcro
i vaig perdre el xip.
MC: Carai quin nivellàs. Ara que hi penso,
podríem recordar l’episodi d’en Ben Johnson.
JF: No em sona.
MC: Clar que et sona capullo.
JF: Gens ni mica.
MC: Classe de física, tercer o quart d’ESO,
parlàvem de l’acceleració i el professor, a tall d’anècdota, va explicar-nos
que en Ben Johnson no tenia la millor arrencada però després igualment els
superava a tots i arribava el primer. I tu vas aixecar la mà per preguntar si era
perquè tenia un cotxe millor.
JF: Jo he vingut a parlar del meu llibre.
MC: Quin llibre? Has escrit un llibre tu
també?
JF: Què va, què va! Però és que sempre havia
volgut dir aquesta frase.
MC: Genial. Centrem-nos en l’atletisme va,
tens algun corredor preferit?
JF: El negre aquell.
MC: No sé per què ho intento...
JF: Si vols te’l puc dibuixar.
MC: Tranquil deixa-ho estar. Doncs no ho sé, a
veure... tens algun repte o alguna cosa així en ment?
JF: Estic dissenyant un joc d’ordinador.
MC: De córrer collons, de córrer!
JF: Ah, de córrer no. L’únic que sé segur és
que aquest any no penso pagar la inscripció del Carrer Nou, quina ràbia em va
fer veure que es podia córrer sense pagar.
MC: Una curiositat ja per acabar, si finalment
es convoca el referèndum tens decidit el sentit del teu vot?
JF: M’inclinaria pel sí, per lluitar contra
les màfies cal legalitzar la prostitució.