dimarts, 22 d’octubre de 2013

3 curses

He rebut centenars o cap missatges suplicant perquè actualitzi el bloc. “Esteu fent carreres i ho esteu petant molt fort, heu d’explicar-ho a la gent” diu la Maria de Vic o “les vostres gestes em fan aixecar-me cada dia i lluitar per un món millor” comenta l’Albert de Tordera, la Marta des de Tortosa em demana més fotos “sense samarreta si pot ser”.
I això és només un breu tastet de l’allau de mails que ens han col·lapsat el correu. I el cert és que, benvolguts admiradors, teniu tota la raó del món: fem curses, ho petem, som un exemple i la majoria estem força potents.
Així doncs us faig un resum de les curses de les últimes setmanes.

Volta als volcans d’Olot: Era la cursa que havia d’obrir la temporada dels pitjors corredors europeus però la cita va quedar deslluïda fruit de les baixes  d’en Rafel que era als Estats Units, en Vallès i en Vicenç en baixa forma i en Jordi que encara arrossegava molèsties. Al final hi vàrem participar en Quim i jo i ens hi va acompanyar la mànager de l’equip (vaja, que hi vam anar amb el meu germà i la nostra mare). Cursa curta de 12’5km amb un desnivell positiu d’uns 400 metres que passa pels volcans més emblemàtics de la capital de la Garrotxa i bla bla bla.

Montnegre race: És important anar de ventre abans d’una cursa una mica llarga i aquell diumenge 13 d’octubre ens va ser molt útil recordar les imatges que havíem vist el dia abans per Barcelona. Tocava agafar la vergonya aquesta que es fa dir nacional II fins arribar a Arenys de Munt,  la Montnegre Race tenia uns 23km i un desnivell positiu d’aproximadament 750 metres. Aquell dia vàrem córrer en Vicenç, en Quim, en Vallès, en Rafel i jo. En Quim ho va petar força amb un temps d’hora i 47 minuts , en Rafel, en Vallès i en Vicenç van fer molt bon paper pel poc entrenament que portaven i jo vaig acabar quatre minuts més tard que en Quim i força content.


Carrer Nou: ahir era el dia de la cursa popular més mítica de Girona, la cursa del Carrer Nou. Una jornada que els corredors professionals sabem que ens tocarà passar al costat del populatxo, aquesta tropa vulgar que corre amb bambes de  jugar a bàsquet i amb la samarreta del Barça.
En Quim i jo ens havíem proposat un parell de setmanes abans entrenar bé per intentar baixar de 37 minuts. Però just aquell dia em vaig fer mal al genoll i l’únic entrenament fins el dia de la cursa va ser la Montnegre del cap de setmana anterior. En Vallès i en Rafel intentaven baixar la barrera dels 40.
Aquest any la cursa començava des del mateix Carrer Nou i això significa que sortirem tots més apretats, en Quim i jo ens posem al calaix de 35-40 minuts per evitar tietes amb bastons a la sortida. El primer calaix és per gent que hauria de baixar de 35 minuts i està a tope. Caldria suposar que tota la gent que es posa davant de tot sortirà molt ràpid, però òbviament no és així. Amb el toc de botzina de l’alcalde ens trobem envoltats d’una massa que trota amb tota la calma del món. En Quim de seguida es queda enrere i perd moltes opcions de fer bona marca, jo tinc menys manies i faig amb la gent el que Moisès va fer amb les aigües, però sense aquell punt de màgia que diuen que tenia l’alliberador dels jueus. A partir d’aquí puc fer una bona cursa i faig marca personal (que no diré perquè no sortiu tots corrents cap a casa meva a demanar-me fotos i autògrafs). En Quim no ha tingut el dia i acaba emprenyat, però ja us agradaria a qualsevol de vosaltres fer el temps que fa ell un dia que no està fi. En Vallès no baixa dels 40 només per mig minut i en Rafel millora la marca de l’any passat però es queda una mica lluny encara. 


Aquestes espectaculars fotos són de la Volta als volcans i de la Montnegre race, gaudiu-les!