Era el dia indicat. Els EPCE (Els pitjors corredors europeus), es tornaven
a reunir per a un nou repte. Alguns volien tastar la màgica xifra dels 42 km
(ja sabem que a ningú li importa), altres la coneixien de sobres i tenien
aspiracions quasi professionals, uns retornaven a la competició de forma
explosiva, i l'altre hi posa tantes ganes que supera qualsevol impediment
físic. Sense oblidar el nostre supporter lesionat, i el president del fan
club.
La Marató de Muntanya de l’Ardenya donava el tret de sortida a les 9h i en
Quim, en Jordi i en Marc V. els esperen quasi 44 km i 1800m D+ (ens agrada molt
donar aquesta dada). En Quim surt espitat i només sabem que acabarà a la 16a
posició i la bestialitat d’un temps de 4h 37 min. No cal dir res més. La cursa
per a en Jordi i en Marc és una novetat. És la primera vegada que s’atreveixen
amb aquestes distàncies. Comencem tranquils però en Jordi tira un pèl fort per
l’emoció. Se l’ha d’avisar de baixar el ritme, queden moltes hores. Passats els
primers 20 km ens trobem bé, les forces aguanten. La segona part de la cursa és
realment la cursa. Els avituallaments es converteixen en el paradís promès per
nostre senyor. En Jordi pateix dues regirades de turmell que prometen un final
èpic. En Marc V. te molèsties constants sota el genoll dret en els descens.
L’alternança al capdavant és una necessitat, veure com està el teu company et
motiva quan estàs bé i el pots fer tirar però és el teu aliat quan agonitzes. A
l’arribada ens trobem a en Vicenç que ens dona l’última empenta. Al final
acabem amb un temps de 5h 47min. No podem estar més satisfets.
Però aquí n’hi ha per tots. A les 10h sortien en Vicenç i en Marc C. a la
Mitja Marató. El primer és la força de voluntat, que malgrat els impediments
físics, es supera a si mateix. Sempre busca excuses per sortir a córrer o
inscriure’s a curses a Andorra. El segon, amb poc més d’una setmana
d’entrenament, després d’una lesió d’un mes, ho dóna tot, és el seu retorn. És
la seva especialitat, l’explosivitat. Acaba a poc més de 20 min del guanyador.
Per últim, no oblidar-se del nostre supporter Rafel (aquesta vegada). Les
lesions el tenen allunyat de la competició, però les seves ganes de córrer i
d’estrenar el nou Garmin (pregunteu-li el que vulgueu, ho sap TOT dels Garmin’s)
auguren també un gran retorn. També agrair-li que deixés els compressors a en
Jordi (que acabaria rebentant).
PD: Recentment l’Oriol ha creat el nou Fan Club EPCE així que queden
obertes les donacions (econòmiques) per donar suport a l’equip!
M.V.
M.V.
Res de fan club, estava for del país i m'era impossible participar
ResponEliminaCRACKS! Seguiu així! Propera m'apunto!
ResponElimina